NOMÉS MARES

Només mares
Article publicat el 1 d'abril al Periodico1/4/2008 SET X SET // ROSA CULLELL
Només mares
ROSA CULLELL
Veus un senyal que t'indica on anar o què fer; segueixes les instruccions o les passes per alt. Mil vegades, sense donar- hi importància. Assumeixes que té raó, que les seves ordres són justes, pel nostre bé. Però un dia, la teva ment obedient es rebel.la. ¡Ah, no, aquest cartell està molt equivocat!Durant la Setmana Santa, contra tots els meus principis, vaig accedir a viatjar a l'estranger en avió i fent escales. Mentre esperava, perdia connexions i feia cua als aeroports, vaig tenir una forta topada amb un senyal de tota la vida. El cartell es repeteix, de Barcelona fins a l'Índia. És el dibuix d'una dona (no té ulls ni boca, però porta faldilleta) i un nadó (calb, petit i sense sexe). Indica que en aquell lavabo de dones hi ha nurseria; que allà es poden canviar bolquers. Deu ser una tonteria, però em va deixar tocada. ¿Què fa el meu amic Ernest, pare a temps complet, quan viatja amb la seva filla Sira? ¿Demana pas i es fica al lavabo de senyores? ¿Li canvia els bolquers al costat dels urinaris d'homes? ¿Demana ajuda a una hostessa? ¿Fa veure que l'olor ve d'una altra banda?Aquest cartell, encara que respongui a la lògica de la societat on vivim, conté un error de base. Els fills no són només de les mares i tampoc ens els podem quedar en exclusiva; encara menys, escudar-nos-hi o defensar que som les úniques capaces de cuidar-los. Hi ha homes, cada vegada més, que volen exercir la seva paternitat, que estan disposats a compartir, fins i tot a assumir en solitari, les responsabilitats familiars. Pares com l'Ernest, que va obtenir, perquè s'ho mereixia, la custòdia de la seva nena. Ell ja canvia els bolquers. Un dia d'aquests s'hauran de canviar els rètols.