FACEBOOK I L'AMPA GAZIEL

HOLA s'ha creat al FACEBOOK el grup de l'AMPA GAZIEL i direu que es el FACEBOOK.
Aqui tens l'explicació i l'enllaç per entrar-hi.

El Facebook és la xarxa social de moda .
Això vol dir que qualsevol persona pot registrar-s'hi i, d'aquesta forma, crear el seu propi perfil.

Els apartats -evidentment- més consultats dins de cada perfil són els de fotos. Es poden crear àlbums, i anar modificant les fotos del perfil. A més, es poden introduir dades personals de contacte, laborals o de trajectòria social, acadèmica, professional i, sobretot, personal.El funcionament és senzill: quan tens un perfil dins de Facebook pots 'demanar amistat' a la resta de gent i -una per una- quan et vagin afegint passaran a ser amics seus. L'essència del Facebook és que, tots els teus amics poden consultar les teves llistes d'amics i així reconèixer les seves amistats que encara no teníen afegides.
Les formes de comunicació entre la gent facebook són diverses: hi ha el personal 'Mur', que s'escriu al perfil de l'altra persona, mentre que els missatges directes són estrictament privats.

També hi ha diverses aplicacions anomenats FunWall o SuperWall, que són completament inútils i acaben inundats del que podríem anomenar Spam.
Recentment s'ha creat una altra forma de comunicació molt més eficaç que totes les anteriors, el xat Facebook, que permet interaccionar a temps real amb els teus amics.Les xarxes són els conjunts de gent agrupada per Estats, mentre que els grups -que són d'ascripció voluntària- es creen per agrupar afinitats o procedència, com els grups d'escoles o els grups d'oients
d'emissores de ràdio, com FlaixFm, que recentment ha entrat a la Xarxa Facebook.

Els catalans sóm propensos a les campanyes, i això Facebook ho té molt bén resolt amb les causes, de manera que a Facebook s'hi poden trobar reivindicacions mundials, com la lluita contra el canvi climàtic o la lluita independentista catalana. Malgrat tenir milions d'adherits, les causes encara no són capaces de recaptar diners com sí que es fa a través d'altres mitjans d'internet (dels què parlarem un altre dia). No cal dir queFinalment, les aplicacions -el gran èxit d'aquesta Xarxa Social- permeten coses tan interessants com mostrar els titulars del teu bloc o pàgina web, o bé crear la fotografia que il·lustra aquest article.

Ah, i molt important, està en català.

"Hem segrestat la infantesa" Article de Carl Honoré

"Hem segrestat la infantesa" Article de Carl Honoré

Autor d''Elogio de la lentitud'.

Aquest autor de best-seller afirma que pressionem massa els nostres fills i que no els donem ni temps ni espai per desenvolupar-se.

Foto: FRANCESC CASALS -GASPAR HERNÀNDEZ

--Ha passat de la lentitud als fills, vostè.

--¿Sap quina va ser l'espurna? Una reunió entre pares i mestres del col.legi públic del meu fill de 7 anys, a Londres. La professora d'art estava entusiasmadíssima amb ell, i em va dir que seria un artista meravellós i dotat. Vaig sortir corrents del col.legi i em vaig posar a Google a buscar escoles d'art pensant que el meu fill seria el pròxim Picasso. Fins que en vaig parlar amb ell.

--¿I quina reacció va tenir?

--Em va dir que ell no volia dedicar- se a l'art. Que li agradava dibuixar, i punt. I després em va preguntar: "¿Per què els adults sempre ho heu de controlar tot?". I va ser llavors quan em vaig adonar que volia accelerar el desenvolupament del meu fill, sense paciència.

--¿Exercim massa control sobre els fills?

--Sens dubte. Som en un moment inquietant de la història: els adults hem segrestat la infantesa d'una manera mai vista. Els polítics i els buròcrates han distorsionat l'educació pública per transformar-la en una fàbrica: es tracta d'embotir els nens amb informació acadèmica i avaluar-los constantment amb proves i amb exàmens. I també la indústria publicitària ha colonitzat els racons més íntims de la infantesa, amb l'objectiu de vendre productes als nois.--¿I els pares, quin paper tenen en aquest maremàgnum?

--Som a la línia de foc. Oscil.lem entre fer massa, passar-nos amb l'exigència del millor currículum per als nostres fills, i l'altre extrem, que és no fer prou. Això no està funcionant.

--¿Amb valors més rígids, tindríem una generació millor?

--No estic a favor de crear una cultura rígida al voltant dels nois. Del que es tracta és de trobar un equilibri entre la llibertat i els límits que sempre necessiten per sentir-se segurs i aprendre a moure's en un món basat en regles i etiquetes. No veig malament la idea d'imposar límits; és una necessitat bàsica. Però el moviment conservador promou una rigidesa excessiva: aquests polítics estan en contra d'alliberar la imaginació i la creativitat.

--Cada vegada es detecten més depressions, més desordres de l'alimentació...

--Hi ha coses fonamentals que no estan funcionant. Si analitzem l'energia, el temps i els diners que estem invertint en els nostres fills, hau- ríem d'assistir al naixement de la generació més brillant, més sana, més feliç de tots els temps. Però els resultats ens diuen el contrari. Hi ha molts problemes de salut i de salut mental entre els nostres fills.

--Però les intencions continuen sent bones.--Sí, tot sorgeix d'un impuls positiu: fer el millor per als nostres fills. La ironia és tràgica: ho estem fent fatal. Els pressionem massa. No tenen ni l'espai ni el temps per desenvolupar-se cognitivament.

--Segons deia Claudio Naranjo en aquesta contraportada, el que nosaltres fem és educar la raó, no pas la intuïció.

--Estic totalment d'acord amb Claudio Naranjo. Hem creat una societat que té por del dubte i de la incertesa. Volem que tot sigui blanc i negre, i a més a més que sigui tot quantificable. La cultura del management ha acabat contaminant-ho tot. Perquè volem balanços i números, i tot això és contrari a la verdadera intuïció.

--I, vostè, ¿com aconsegueix aplicar-s'ho això?

--Amb petites coses. Intento estar amb el meu fill a casa, sense controlar-lo. Intento deixar-lo, per exemple, jugar, mentre jo cuino, sense controlar-lo. Sopem junts i tenim el televisor apagat. A casa nostra és fonamental fer un àpat una vegada al dia tots junts, sense el televisor, i parlant.--¿Com el va canviar la seva aposta per la lentitud?

--Hi ha un abans i un després. Abans mirava de fer-ho tot com més ràpid millor, i ara ho intento fer tot tan bé com sigui possible. Una vegada fas aquest clic, ja no busques el camí més curt ni el camí més ràpid, i col.loques la qualitat abans que la quantitat.

--¿En què es concreta?

--Dic molt que no. Dic no a projectes de feina, a festes, per no caure en la trampa d'estar sobrecarregat. Prioritzo les coses que són importants. El resultat és que disfruto més de la vida perquè no hi passo volant: no estic fent quatre coses al mateix temps.

--¿Quina relació té amb les noves tecnologies?

--Molt més sana que abans. El mòbil el tinc gairebé sempre apagat. Amb el correu electrònic m'he imposat una disciplina molt forta, de ferro. Tinc franges fixes en què l'apago, per no estar-ne pendent sempre. Quan he d'accedir a una manera de pensar fèrtil i creativa, el pensament slow (lent), apago el correu electrònic.

Ens hem tornat bojos, amb el correu electrònic.

Ens en hem de desendollar.

Noves paperes a la entrada / sortida de l'escola

S'han instalat dues papeleres a l'entrada / sortida de la nostra escola per el carrer St Magdalena, aixó ha de servir per que tots els nens/es, pares, mares i altre gent que passi per allí les utilitzi regularment i evitem llençar res al terra.

FAPAC PROPOSA XERRADA: COM RELACIONAR-NOS PARES-MESTRE

Benvolguts i benvolgudes, des de la FAPAC

( Federació d'associacions de mares i pares de Catalunya)

ens volen oferir una xerrada-col.loqui a Girona

Adjunt trobareu cartell informatiu de la Conferència d'inici de curs que hem organitzat.

El tema és la relació Pares mestres i la farà el Degà de la Facultat d'Educació de l'UdG Sr. Paco Jiménez.

Que tindrà lloc dijous 23 d'octubre a les 20.00h a la facultat d'Educació de laUdG, c/ Emili Grahit, 87 de Girona.

Us demanem que feu el màxim de difusió entre tots els pares que estiguin interessats.

Aquesta conferència és oberta i gratuïta per a tothom que hi estigui interessat.

També hi ha servei de monitoratge per a la mainada, gratuït.

Us hi esperem!!!!!

LA CASTANYADA EL PROPER 29 D'OCTUBRE A L'ESCOLA

LA CASTANYADA EL PROPER 29 D'OCTUBRE A L'ESCOLA

LA CASTANYADA EL PROPER 29 D'OCTUBRE A L'ESCOLA

El dimecres dia 29 d'octubre celebrarem a l'escola la castanyada,courem castanyes i les repartirem entre els nostres fills per tal de que aprenguin aquesta tradició tan bonica que es la de menjar castanyes a la tardor.

Desde l'AMPA us volem a animar a venir aquell dia a ajudar a coure castanyes i/o a disfresar-vos de castanyers/ras per recollir també les castanyes que portaran els nens a l'escola.

Us esperem a tots els que volguem donar un bon cop de mà a l'hora de fer feina aquell dia.

FINS AVIAT

!!!!!Molts nens no saben com són les verdures!!!!

ARTICLE EXTRET DEL PERIODICO EN DATA 14 D'OCTUBRE DEL 2008

Marina Llobet: "Molts nens no saben com són les verdures"
Ha obert història clínica a l'Hospital de Sant Joan de Déu, d'Esplugues, a més de 250 nens de 2 a 15 anys, als quals s'ha diagnosticat obesitat, amb seqüeles.

Marina Llobet.

Foto: JOSEP GARCÍA I ÀNGELS GALLARDO

--¿Per què s'és obès amb 2 anys?

--Perquè, com que a aquesta edat el nen pot menjar coses d'adults, se li dóna el mateix plat que a la resta de la família, seleccionat entre el que al nen li agrada més i sense mesurar les quantitats. Moltes vegades, macarrons com a plat únic.

--¿Reflecteix una actitud de la família?

--La majoria de pares es posen molt nerviosos a la mínima que el nen menja menys un dia. Persisteix aquesta mentalitat, i intenten que mengi cada vegada més. Recordo el cas d'una nena de 3 anys, obesa, a qui els pares van portar a l'hospital perquè estaven farts que el pediatre els digués que havien de controlar-li la dieta. Ells la veien maquíssima, tan grassoneta. La vam visitar i vam veure que la nena ja era hipertensa.

--¿Quines conseqüències té això?

--Tinc pacients de 14 anys que per travessar el passadís i arribar fins a la bàscula triguen el doble de temps que jo, perquè han de caminar molt a poc a poc per no ofegar-se. Atenc adolescents que pesen 120 o 150 quilos, amb una altura d'1,70 metres. Molts ja tenen intolerància als hidrats de carboni, una mena de prediabetis, perquè el seu pàncrees gairebé no té capacitat per assimilar la glucosa.

--¿Són conscients que tenen un problema?

--Molts, sí. Els que tenen familiars diabètics em pregunten: "¿Em passarà com a l'avi?", i a vegades es posen a plorar. Tenen hipertensió, colesterol alt, peus plans... Són nens que pateixen molta ansietat, perquè se senten controlats. Estan tot el dia pensant en el menjar

.--Un nen obès de 8 anys ¿li explica, a vostè, què menja de veritat?

--Sí. I solen ser sincers. Jo els dic que no els conec de res i els proposo partir de zero en la nostra relació. M'expliquen que els lactis els prenen desnatats --a l'arribar aquí ja han passat per diversos metges--, però prenen cola cao amb sucre. Molts nens obesos no esmorzen.

--¿I què prenen els que ho fan?

--Abans d'anar al col.le, mengen coses normals --cereals, magdalenes o galetes-- però en quantitats que no controlen. La majoria prenen cereals amb llet amb cola cao, però, si els pregunto quant en mengen, no ho saben. Tiren de la caixa de cereals i, si tenen més gana, se'n posen més.--Després esmorzen a l'escola.--Sí, és clar. Entrepà, sempre amb embotit. El pernil serrà o el dolç el consideren aliment de dieta. Prenen paté, fuet, mortadel.la o xoriço. No entenen la diferència entre un aliment poc gras i un altre compost per un 50% de greixos. Han canviat el bollycao per l'entrepà, però eliminen el que més els convindria: tonyina, pernil, algun formatge, llom o les sardines de sempre.

--¿Decideixen ells o les seves mares?

--Normalment, l'entrepà de l'esmorzar és del que li agradi al nen.

--¿Quin és el pitjor àpat del dia?

--El sopar. És un àpat que es fa com es pot, com poden els pares. Gairebé sempre, alguna cosa fregida, que sigui ràpid. Moltes sopes de pasta i carn arrebossada. De postres, iogurt

.--No abusen de pizzes o lasanyes.

--No. Parlem de nens que saben que tenen obesitat. El que fan és menjar molt fregit, salses i oli en excés. Absència total de verdura i fruita: n'haurien de prendre 35 racions a la setmana, però no passen de dues. Com que tenen molta gana, tot el volum d'aliment que podrien cobrir amb la verdura l'omplen amb coses molt energètiques. I s'engreixen.

--Pel que diu, no tenen gaire cultura de menjar verdura.

--En absolut. Els nens no saben com són les verdures, no les coneixen ni per foto. El que més, ha pres puré de carbassó o de mongetes tendres, sempre aixafats. Jo els passo un qüestionari perquè em diguin quines prefereixen, però, abans, he de donar-los un dossier amb la imatge i el nom de cada verdura.

--¿No les han vist ni en foto?

--No, no. I és general. No coneixen les bledes, no han vist mai una mongeta tendra sencera, em pregunten si els espàrrecs són això blanc i allargat, i no saben si la col és una verdura o una cosa que es posa a l'amanida. Alguns han estudiat els aliments a l'escola, però se n'obliden.--¿No han anat mai al mercat?

--No. Els pares no tenen temps.

--¿Com canvia aquestes tendències?

--Si són nadons, depèn dels pares. Amb els més grans, les dietes no funcionen. Ni les anomeno. Tampoc els pregunto la talla dels pantalons. Busco raons que els motivin: no els puc dir que, si continuen així, als 40 anys tindran colesterol perillós. A un nen de 10 anys, els 40 ni l'immuten. Si els agrada el bàsquet, els faig veure que amb el seu pes no podran jugar. Els adverteixo que no trobaran roba del seu gust. Jugo amb frases com "¿què vols ser?, ¿on vols estar?". No els puc dir que la coliflor és molt bona, perquè no em creuen.

El carrer St Magdalena tal i com ha de ser!

Aqui podeu veure com hauria de ser el carrer Sta Magdalena a les hores de entrada i sortida dels nostres fills.

L'APARCAMENT A L'ESCOLA, UN PROBLEMA

A veure si tenim mes consciencia a l'hora d'aparcar a les proximitats de la nostra escola.Es del tot inadmissible que cada dia a les 09:00 hores a les 13:00 hores, a les 15:00 hores i a les 17:00 hores el carrer St Magdalena, les voreres del carrer St Magdalena estiguin monopolitzades per una munió de turismes, furgonetes i 4 x 4 que estacionen sobre les vores impedint el pas:

1er- Dels vianants, provocant que hagin de baixar al carrer.

2on- Impedint el pas de altres vehicles que circulen en els dos sentits de circulació i provocant que alenteixin el pas considerablement ja que els vianants estan passant pel carrer degut a que hi ha cotxes a la vorera.

Cal recordar que a només 20 metres de l'entrada de l'escola i a escasos del carrer també hi ha un aparcament public que molta gent no utilitza per evitar caminar uns metres més.


REFLEXIONEM EN AQUESTES POSTURES SIUS-PLAU

MENÚ MES D'OCTUBRE DEL 2008