!!!!!Molts nens no saben com són les verdures!!!!

ARTICLE EXTRET DEL PERIODICO EN DATA 14 D'OCTUBRE DEL 2008

Marina Llobet: "Molts nens no saben com són les verdures"
Ha obert història clínica a l'Hospital de Sant Joan de Déu, d'Esplugues, a més de 250 nens de 2 a 15 anys, als quals s'ha diagnosticat obesitat, amb seqüeles.

Marina Llobet.

Foto: JOSEP GARCÍA I ÀNGELS GALLARDO

--¿Per què s'és obès amb 2 anys?

--Perquè, com que a aquesta edat el nen pot menjar coses d'adults, se li dóna el mateix plat que a la resta de la família, seleccionat entre el que al nen li agrada més i sense mesurar les quantitats. Moltes vegades, macarrons com a plat únic.

--¿Reflecteix una actitud de la família?

--La majoria de pares es posen molt nerviosos a la mínima que el nen menja menys un dia. Persisteix aquesta mentalitat, i intenten que mengi cada vegada més. Recordo el cas d'una nena de 3 anys, obesa, a qui els pares van portar a l'hospital perquè estaven farts que el pediatre els digués que havien de controlar-li la dieta. Ells la veien maquíssima, tan grassoneta. La vam visitar i vam veure que la nena ja era hipertensa.

--¿Quines conseqüències té això?

--Tinc pacients de 14 anys que per travessar el passadís i arribar fins a la bàscula triguen el doble de temps que jo, perquè han de caminar molt a poc a poc per no ofegar-se. Atenc adolescents que pesen 120 o 150 quilos, amb una altura d'1,70 metres. Molts ja tenen intolerància als hidrats de carboni, una mena de prediabetis, perquè el seu pàncrees gairebé no té capacitat per assimilar la glucosa.

--¿Són conscients que tenen un problema?

--Molts, sí. Els que tenen familiars diabètics em pregunten: "¿Em passarà com a l'avi?", i a vegades es posen a plorar. Tenen hipertensió, colesterol alt, peus plans... Són nens que pateixen molta ansietat, perquè se senten controlats. Estan tot el dia pensant en el menjar

.--Un nen obès de 8 anys ¿li explica, a vostè, què menja de veritat?

--Sí. I solen ser sincers. Jo els dic que no els conec de res i els proposo partir de zero en la nostra relació. M'expliquen que els lactis els prenen desnatats --a l'arribar aquí ja han passat per diversos metges--, però prenen cola cao amb sucre. Molts nens obesos no esmorzen.

--¿I què prenen els que ho fan?

--Abans d'anar al col.le, mengen coses normals --cereals, magdalenes o galetes-- però en quantitats que no controlen. La majoria prenen cereals amb llet amb cola cao, però, si els pregunto quant en mengen, no ho saben. Tiren de la caixa de cereals i, si tenen més gana, se'n posen més.--Després esmorzen a l'escola.--Sí, és clar. Entrepà, sempre amb embotit. El pernil serrà o el dolç el consideren aliment de dieta. Prenen paté, fuet, mortadel.la o xoriço. No entenen la diferència entre un aliment poc gras i un altre compost per un 50% de greixos. Han canviat el bollycao per l'entrepà, però eliminen el que més els convindria: tonyina, pernil, algun formatge, llom o les sardines de sempre.

--¿Decideixen ells o les seves mares?

--Normalment, l'entrepà de l'esmorzar és del que li agradi al nen.

--¿Quin és el pitjor àpat del dia?

--El sopar. És un àpat que es fa com es pot, com poden els pares. Gairebé sempre, alguna cosa fregida, que sigui ràpid. Moltes sopes de pasta i carn arrebossada. De postres, iogurt

.--No abusen de pizzes o lasanyes.

--No. Parlem de nens que saben que tenen obesitat. El que fan és menjar molt fregit, salses i oli en excés. Absència total de verdura i fruita: n'haurien de prendre 35 racions a la setmana, però no passen de dues. Com que tenen molta gana, tot el volum d'aliment que podrien cobrir amb la verdura l'omplen amb coses molt energètiques. I s'engreixen.

--Pel que diu, no tenen gaire cultura de menjar verdura.

--En absolut. Els nens no saben com són les verdures, no les coneixen ni per foto. El que més, ha pres puré de carbassó o de mongetes tendres, sempre aixafats. Jo els passo un qüestionari perquè em diguin quines prefereixen, però, abans, he de donar-los un dossier amb la imatge i el nom de cada verdura.

--¿No les han vist ni en foto?

--No, no. I és general. No coneixen les bledes, no han vist mai una mongeta tendra sencera, em pregunten si els espàrrecs són això blanc i allargat, i no saben si la col és una verdura o una cosa que es posa a l'amanida. Alguns han estudiat els aliments a l'escola, però se n'obliden.--¿No han anat mai al mercat?

--No. Els pares no tenen temps.

--¿Com canvia aquestes tendències?

--Si són nadons, depèn dels pares. Amb els més grans, les dietes no funcionen. Ni les anomeno. Tampoc els pregunto la talla dels pantalons. Busco raons que els motivin: no els puc dir que, si continuen així, als 40 anys tindran colesterol perillós. A un nen de 10 anys, els 40 ni l'immuten. Si els agrada el bàsquet, els faig veure que amb el seu pes no podran jugar. Els adverteixo que no trobaran roba del seu gust. Jugo amb frases com "¿què vols ser?, ¿on vols estar?". No els puc dir que la coliflor és molt bona, perquè no em creuen.